dissabte, 5 de desembre del 2009

SONRISAS DE BOMBAY: Un exemple del poder del compromís en el compliment dels drets dels infants





EL PERIÓDICO


19/12/2007 LA ENTREVISTA CON JAUME SANLLORENTE


Jaume Sanllorente: "He escrito este libro, en parte, por si me matan"
Era periodista y ahora dirige un orfanato en la India En Sonrisas de Bombay (Plataforma) cuenta cómo lo dejó todo para evitar que muchos niños fueran prostituidos.


GASPAR HERNÀNDEZ


--Enhorabuena. Su madre debe de estar orgullosa de usted.

--¡Eso espero!




--Ella murió. ¿Tuvo algo que ver su muerte con que usted se hiciese cargo de un orfanato en la India?

--No lo creo. Aunque su muerte me hizo mejor persona.




--Usted trabajaba en una revista económica de Barcelona. Traje y corbata. Fue de viaje a la India, descubrió por casualidad un orfanato a punto de cerrar, lo dejó todo y se fue a vivir allá.



--Lo hubiese hecho cualquiera. Si el orfanato cerraba, 40 niños volvían a los prostíbulos de Bombay, o a las mafias, que amputan piernas y brazos a los niños para que den más pena a la hora de mendigar frente a hoteles de cinco estrellas. Las madres también hacen amputaciones.




--¿Las madres?

--Al ver que roban a los niños de sus vecinas, les amputan las extremidades para protegerlos. Si una mafia ve que el niño no tiene brazos, piensa que está tomado por otros grupos y no lo toca.




--¿Tan habitual es?

--Mucho. No exagero nada. Cerca de mi casa hay un puente donde cada mañana a las ocho hay una hilera de niños: sus propios tíos o padres los alquilan a otros mendigos por un día. Tú pagas 20 o 30 rupias por un niño, que a veces puede ser un bebé, y te lo llevas a pedir caridad contigo.




--Ahora los 40 niños del orfanato ya son casi 3.000. ¿Me puede hablar de algún nombre concreto?

--Rohit, un niño epiléptico, que perdió al padre y a la madre. El abuelo lo trajo al orfanato. Era un hombre que nunca había ido al médico, sano. Nos dijo: "Me queda poco de vida y me gustaría que os hicieseis cargo de Rohit". Al cabo de pocos días, cuando los papeles estaban firmados, el hombre murió. No murió hasta que no estuvo tranquilo.




--¿Cuánto cuesta el tratamiento para el niño?

--Once euros al mes. Fue el primer tratamiento que pudimos costear con las ayudas de Catalunya. Y gracias a ellas Rohit no está muerto.




--Otro caso concreto, por favor.

--Tenemos a una niña que era violada sistemáticamente por el abuelo materno, el abuelo paterno, los hermanos y el padre. La madre, de forma egoísta, para no contemplar aquello, la vendió a un prostíbulo.


--¿Cómo le dicen ustedes a esa niña que ella es un ser precioso?

--Con cariño y amor. Se tarda mucho tiempo.




--Por si fuera poco, ha creado usted dos escuelas y el proyecto Volver a la Vida para leprosos.

--Sí, cuando empecé con los leprosos tuve problemas dentro de mi propio equipo. Amenazaban con irse. La lepra allí es tabú, a pesar de que el 70% de los leprosos del mundo están en la India.




--¿Por qué es tabú?

--Por el estigma, el tema religioso. Un leproso es un maldito. Lo repudian hasta sus padres.




--¿Qué hace por ellos?

--A los enfermos, encontrarles un trabajo que les permita subsistir. A sus hijos, les buscamos una escuela donde no sean rechazados por ser hijos de leproso. Y les financiamos la matrícula y el material.




--Las mafias le quieren matar.
--Han quemado la oficina dos veces. Le dije a la policía que, total, mi trabajo no es tan importante, que en la India hay muchos millones de niños para secuestrar. Me respondieron: "Menos importante es tu vida". A ellos les da igual pegarte un tiro.



--Lleva escolta las 24 horas del día.

--Yo no quería. Lo hice por mi entorno familiar. Cada día miran el coche por debajo, con un espejo, por si hay una bomba. Tengo que vigilar por dónde camino, dónde me siento...



--¿Cómo lleva tanta convivencia con la muerte?

--Viviendo con la muerte se aprecia más la vida. Incluso pensando en la muerte propia. No me asusta pensar qué pasaría si muero. Es un proceso más. Triste, sí, pero un proceso más.




--¿Tiene presente el riesgo de morir pronto?
--Sí, lo tengo muy presente. Pero la ONG Sonrisas de Bombay continuará. Está todo bien atado. En parte he escrito este libro por la posibilidad de que cualquier día me maten en Bombay. Entonces, al menos quedará este testimonio. Me gustaría transmitir a la gente que no hace falta ser espiritual para mejorar el mundo. Todos podemos hacerlo.




--Acabemos hablando de las sonrisas, por favor.

--Es lo que me transmiten, lo que regalan estos niños. No somos conscientes del poder que tiene una sonrisa. Aquí, vas en ascensor y todo el mundo está serio. Si alguien sonriera, seguro que los otros saldrían diciendo que está como una cabra. Aquí, sonríes por la calle y piensan que estás loco.






diumenge, 29 de novembre del 2009

2009: Any Internacional de l'Aprenentatge sobre els Drets Humans


ONU
L'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’any 2009 –amb inici des del 10 de desembre de 2008-  com 


"Any Internacional de l'Aprenentatge sobre els Drets Humans".


Estem doncs al final d'aquest any i és el moment de revisar quins són aquests drets, és el moment de prendre consciència de que encara avui no es compleixen arreu del món i de pensar en quina responsabilitat tenim  també nosaltres de fer-los una realitat per a tots els éssers humans que habiten aquest planeta.



El 10 de desembre  de 1948, l'Assamblea General de les Nacions Unides, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans.
Es tracta d'un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s'apliquen sense excepció a tots els éssers humans. Es tracta del més bàsic d'una sèrie de tractats que es varen redactar fins a l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional.






El document es va crear com un seguit d'objectius que els governants mundials havien de seguir.
 Com a llei internacional, és una arma utilitzada sovint per pressionar els governs dels països que no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta d'un document d'obligat compliment per a tots els estats membres de la ONU.

Per tal de vigilar-ne el compliment l'any 2006 es va crear en el si de les Nacions Unides  un organisme especial anomenat Consells de Drets Humans de les Nacions Unides.






Declaració Universal Dels Drets Humans



View more presentations from Irennitte.
Videos en anglès subtitulats 

Coneix els teus drets. TEST

Article 26.2


L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la persona humana i al reforçament del respecte dels Drets de L'Home i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials i religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides pel manteniment de la pau.







Dossier d'activitats 
Data límit de lliurament 21/01/2010




2009 20è Anniversari de la Convenció dels Drets dels Infants






Imagine!







dimarts, 24 de novembre del 2009

25 DE NOVEMBRE




El 25 de novembre, dia internacional de l’Eliminació de la violència contra les dones, té el seu origen en el brutal assassinat a garrotades de les germanes Mirabal, -Minerva, Patria i Maria Teresa-, activistes polítiques, per ordre del dictador Rafael Trujillo de la República dominicana, el 1960. La commemoració data del Primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe, Bogotá 1981.






"Des de la més tendra infància i fins la mort, en el fons del cor de tot ésser humà hi ha quelcom que, malgrat l’experiència de tots els crims comesos, patits i presenciats, espera sense defallença que se li faça el bé i no el mal.


Això, en primer lloc, és el que és sagrat en qualsevol persona"
(Simone Weil)



El teu dret de naixement siguis home o dona és ser feliç, estimar i ser estimat/da...


 coneix-te a tu mateix/a, ....valora't 


 comença a dir si a l'harmonia primer amb tu mateix i desprès amb l'altre 








La princesa listilla.... un conte simpàtic per trencar estereotips!
.
    





diumenge, 22 de novembre del 2009

ÀGORA, la pel.lícula





"És més el que ens uneix que el que ens separa"





Mirar con nuevos ojos... para encontrar nuevas respuestas...





Per saber més sobre religions aneu a 





Roger-Pol Droit


Professor de Filosofia, col.laborador de Le Monde i conseller de la direcció general de la UNESCO.


"Quan la meva filla tenia 13 anys, em vaig adonar amb sorpresa que li faltaven referències bàsiques de cultura religiosa." diu Roger-Pol Droit. "Les semblances i diferències fonamentals entre jueus, cristians i musulmans no les tenia gaire clares.  Ni sabia els punts d'acord i desacord entre el cristianisme i el budisme. Ni que havia religions basades en un Llibre i altres no, ni per què unes tenien un sol Déu i altres eren politeístes. Per això vaig escriure aquest llibre, que respon de la manera més planera que vaig poder a les preguntes que intrigada em feia la meva filla"







Llibre traduit també  al català:


ROGER-POL DROIT: Les religions explicades als nostres fills, Ed. La Campana 93 pàgines.


WEBS D'INTERÈS:








dijous, 19 de novembre del 2009

EL VIATGE DE KALILU






Aquesta setmana es publicava el dimecres una entrevista  a Kalilu Jammeh en la Contra de la Vanguàrdia ( us animo a llegir aquesta secció del diari habitualment, aprendreu moltíssim!)










Hem vist al documental Home, les xifres de l'emigració mundial. A vegades ens quedem insensibles, com quan hem comentat les xifres dels jueus morts en la II Guerra Mundial.
Però quan la tragèdia te nom de persona, com heu vist al Pianista, com llegireu en aquesta entrevista, quan podem sentir i posar-nos en la pell dels altres alguna cosa canvia en la nostra visió.  


Tal vegada, quan ens creuem algú arribat de terres llunyanes serem més amables, més compassius... tal vegada perquè podriem haver estat en la seva situació...
        per què ens assemblem més que ens diferenciem en allò què és essencial... 
...tal vegada per què comencem a entendre  què signifiquen els drets humans...




Us convido a llegir-la i a enviar els vostres comentaris!

Kalilu Jammeh, emigrant gambià dedicat a combatre l'emigració
"Si arribo a saber el que anava a passar, no hagués emigrat"
 VÍCTOR-M. AMELA - 18/11/2009
Tinc 36 anys. Vaig néixer a un poble de Gàmbia i visc a Sant Pere de Ribes. Estic casat amb una catalana. No tinc fills. ¿Política? Democràcia i desenvolupament. Sóc musulmà. Presideixo una ONG que educa a nens gambians desemparats i promociona l'agricultura.
(Parla pausadament un espanyol dificultós. La seva dona m'ajuda a interpretar la esglaiadora peripècia de Kalilu, miraculós supervivent d'un infernal periple a través d'Àfrica -a punt de morir moltes vegades- i de la voracitat de l'Atlàntic (que engolir davant dels seus ulls una altra pastera amb 35 companys). Després, a Europa, ha patit menyspreus racistes. Tot el descriu a El viatge de Kalilu (Plataforma), i ha fundat una ONG (www. savethegambianorphans.blogspot.com) per frenar l'emigració: "Ja he comprat un tractor que he enviat el meu poble, ja que l'emigració comença quan deixes el poble per buscar feina a la ciutat, i allà comença el somni suïcida de venir a Europa ".) 

Què feia vostè a Gàmbia?
Era recepcionista en un hotel de Kiloli, ciutat costanera amb molt moviment.

I per què va emigrar? 
Perquè volia prosperar, millorar, volia una vida millor. 

On pensava trobar-la?
A Europa. El primer era arribar a Espanya. 


¿Emigra molta gent al seu país? 


Des de petit he tingut amics sense pare: homes que havien emigrat ..., i res no havia tornat a saber d'ells. 
¿Res?
Res. Era igual: el meu somni era desembarcar al paradís. Europa era el paradís somiat: per als africans, Europa és Eldorado. 
¿Què els fa creure tal cosa? 
La televisió i els turistes. La televisió via satèl.lit ens porta sèries i imatges d'Europa, atractives. I veiem arribar a europeus de vacances: persones despreocupades amb diners per menjar, beure, ballar, gaudir, gastar ... Com no anem a voler el mateix? 
És clar ... I arriben molts turistes? 
Sovint són dones europees amb ganes de esvelts joves africans ... 


Com preparar el seu assalt al paradís? 


Estalviar del meu treball, i un amic emigrat feia anys a Canadà em va enviar mil euros. 
Des del 2002 ho vaig intentar dues vegades, ia la tercera vaig arribar en pastera a Lanzarote, el 2004. Van ser 17.435 quilòmetres a través de África durante divuit horribles mesos. 

 ¿Va merèixer la pena?
Si arribo a saber el que vaig haver de patir en aquest viatge, ¡m'hauria quedat a casa! 
Però ara és aquí ... i no es torna.
He fundat una ONG per ajudar a nens desemparats ia joves del meu país, i per convèncer-los que és preferible intentar prosperar allà que jugar-se la vida per arribar a una Europa duríssima i hostil. ¡Que el meu patiment serveixi per evitar-hi! 

Què patiments van ser els pitjors?
Sap el que és, durant un any, assistir a dues funerals per setmana?
Dos morts per setmana?
Companys de viatge anaven morint pel camí, i els anàvem enterrant. Aquí vaig començar a entendre per què no sabíem res a Gàmbia de tants emigrats ... 
De què moren? 


Set, fam, cops de calor, ofecs i aixafaments en autocars plens a través del desert, mossegades de serp, síncopes, malalties, baralles a punyalades en caixes de camions, accidents de trànsit, assalts de bandits ... Se'ls enterra i fi.
No sol parlar d'això ...
Només un 5% dels que emigren arriba a Europa. La resta s'ofega al mar o es queda en el camí. Alguns, apalancats en llocs perduts, sense ànim de tornar a casa ... 

¿Prefereixen no tornar? Per què?
Les seves famílies s'arruïnen per donar-los els diners necessaris per al viatge, diners amb el que a casa podrien viure durant un any ... Per això tornar els avergonyeix: després de tantíssim esforç i somnis, tornar suposa un fracàs insuportable ... Abans, la mort! 

Quants diners portava vostè?
Una mica més de mil euros en monedes locals, oculta als talons de les sabates per evitar furts, atracaments, suborns abusius ... 

Què suborns? 


A través del Senegal, Mali, Burkina Faso, Níger, Algèria, Marroc ..., els policies et detenen, et demanen passaport, visats, papers, et inculpen per qualsevol cosa, et detenen ... És igual: sempre acabes regatejant amb ells. Vaig pagar per sortir d'una cel, encara que no em vaig deslliurar de més d'una pallissa ... 

Quin va ser el seu mitjà de transport? 
Autocars, camions, cotxes, trens, els meus peus ... I, al final, la pastera construïda per nosaltres mateixos en una platja d'Aaiun. 

Què va ser el pitjor? 
Bandits algerians: assaltar el camió en què viatjàvem, ens van despullar, ens van treure els diners ... Una noia es va empassar els seus diners però la van veure: la van violar davant de tots, i després la s'esberlaren amb un ganivet, li van obrir l'estómac per recuperar els diners. 

Quin espant!
Durant tota una nit ens van ficar en unes coves, ens van colpejar, violar a les noies. De dia, fora, vam veure al voltant una àrea coberta d'ossos humans ... 


Buf. 


D'esquelets i restes de cadàvers humans durant tot el camí per Algèria i el Sàhara. ¡Aquesta part de l'Àfrica un cementiri d'emigrants subsaharians! 
Vostè va sobreviure i va seguir endavant ...
En un centre d'acollida vaig treballar un temps, vaig guanyar una mica de diners, vaig seguir després camí amb altres amics, travessant el desert ... Van ser morint deshidratats i em vaig quedar amb els seus diners: aquest era el nostre pacte ... 
No sé com suportar tant dolor ... 
Em vaig jurar que si acabava el viatge comptaria tot això en un llibre, per a que tots ho sabessin, ¡ i sobretot al meu país ho sabien! 

I així ho ha fet. 


Aquest propòsit em va donar forces. Això, i que algunes persones bones en el camí em van ajudar quan ja em veia mort ... 

Citem a alguna d'aquestes persones. 



Els guàrdies civils de Lanzarote: després de més d'un any de sentir-me tractat com un animal, em van tractar per primera vegada com una persona! 


I com se sent vostè ara? 

Avui sé que el paradís no és aquí, que cal construir-hi. Si estic viu és perquè Al là vol que ajudi al progrés del meu país perquè altres no passin mi mateix infern. 







dilluns, 2 de novembre del 2009

HOME, la Terra la nostra llar.

Aquests dies de novembre es celebra a Barcelona una Conferència internacional preparatòria per la Cimera sobre el canvi climàtic que es farà en Copenhagen en desembre. Es reuneixen milers de representants de tots els països del món. 


Vivim un moment històric interessantíssim i vosaltres sou els protagonistes d'aquest canvi!:


Amb les noves tecnologies accedim a qualsevol punt del planeta; mai en la història haviem tingut tanta informació: la revolució tecnològica és evident, però des del punt de vista ètic, ens cal ampliar la nostra visió?   la  globalitat implica que en les nostres accions tinguem en compte la totalitat de la vida al planeta. 


Cada acció humana té conseqüències. Tot està interconnectat: abans que la xarxa d'internet, totes les formes vives están lligades i les accions en una part del món tenen efectes en la totalitat del planeta.




Clicka sobre aquesta imatge. Accediràs al canal youtube on pots veure la pel.lícula documental de 




És un excel.lent fotògraf  especialitzat en fotografía aèrea de tot el planeta. Visita la seva web! 
Coneix per experiència tots els paisatges naturals i urbans de aquest meravellós planeta. I ha pres conciència del moment que estem vivint i de la responsabilitat que planteja per a tota la Humanitat.


Per difondre aquests coneixements ha fet el  documental. 
Mira-te'l! 


Fes les activitats  que et proposo desprès: DOSSIER D'ACTIVITATS 
La data de lliurament: 13/10/2009


Aquest documental està lligat a un document que es va crear amb la intenció de manifestar els compromisos mínims universals per tota la Humanitat.
Text de la Carta
PREÀMBUL
Ens trobem davant d'un moment crític en la història de la Terra, un moment en el qual la humanitat ha d'escollir el seu futur. A mesura que el món es fa més interdependent i fràgil, el futur presenta alhora grans riscos i grans promeses. Per continuar avançant hem de reconèixer que, enmig d'una magnífica diversitat de cultures i formes de vida, som una sola família humana i una sola comunitat de la Terra amb un destí comú. Hem d'unir-nos per crear una societat global sostenible basada en el respecte a la natura, els drets humans universals, la justícia econòmica i la cultura de la pau. Amb aquest objectiu, és imperatiu que nosaltres, els pobles de la Terra, declarem la nostra responsabilitat els uns vers els altres, vers la gran comunitat de vida i vers les generacions futures.
La Terra, la nostra llar
La Humanitat és part d'un immens univers en evolució. La Terra, la nostra llar, és plena d'una singular comunitat de vida. Les forces de la natura fan de l'existència una aventura exigent i incerta, però la Terra ha proveït les condicions essencials per a l'evolució de la vida. La capacitat de recuperació de la comunitat de vida i el benestar de la Humanitat depèn de la preservació d'una biosfera saludable amb tots el seus sistemes ecològics, una rica varietat en plantes i animals, terres fèrtils, aigües pures i aire net. El medi ambient global, amb els seus recursos finits, és una preocupació comuna a tots els pobles. La protecció de la vitalitat, la diversitat i la bellesa de la Terra és un deure sagrat.
La situació global
Els models dominants de producció i consum estan causant la devastació ambiental, l'esgotament dels recursos i una extinció massiva de les espècies. S'estan destruint les comunitats. Els beneficis del desenvolupament no es comparteixen equitativament i la distància entre rics i pobres creix constantment. La injustícia, la pobresa, la ignorància i els conflictes violents s'estenen arreu del món i són causa de grans patiments. Un augment de la població humana sense precedents ha sobrecarregat els sistemes ecològics i socials. Els fonaments de la seguretat global estan amenaçats. Aquestes tendències són perilloses, però no inevitables.
Els reptes futurs
L'elecció és nostra: crear un partenariat per tenir cura de la Terra i els uns dels altres o arriscar-nos a destruir-nos a nosaltres mateixos i la diversitat de vida. Els nostres valors, institucions i estils de vida necessiten canvis fonamentals. Hem d'adornar-nos que, una vegada satisfetes les necessitats bàsiques, el desenvolupament humà significa primordialment ser més, no tenir més. Disposem del coneixement i la tecnologia per proveir tothom i per reduir els impactes sobre el medi ambient. L'emergència d'una societat civil global està creant noves oportunitats per construir un món democràtic i humà. Els nostres reptes ambientals, econòmics, polítics, socials i espirituals estan interrelacionats i junts podem forjar solucions inclusives.
Responsabilitat universal
Per portar a terme aquestes aspiracions, hem de prendre la decisió de viure amb un sentit de la responsabilitat universal i d'identificar-nos amb la comunitat terrestre global, així com amb les comunitats locals. Som alhora ciutadans de diferents nacions i d'un sol món en el qual els àmbits local i global estan estretament vinculats. Tots compartim la responsabilitat pel benestar present i futur de la família humana i del món vivent en tota la seva amplitud. L'esperit de solidaritat humana i d'afinitat amb tota vida s'enforteix quan vivim amb reverència el misteri del ser, amb gratitud el do de la vida i amb humilitat el lloc que ocupa l'ésser humà en la natura.
Necessitem urgentment una visió compartida dels valors bàsics que donin un fonament ètic a la comunitat mundial emergent. Per tant, junts i amb esperança, afirmem els principis interdependents següents, per a un sistema de vida sostenible, com a fonament comú amb el qual s'haurà de guiar i valorar la conducta de les persones, les organitzacions, les empreses, els governs i les institucions transnacionals.
 PRINCIPIS
I. RESPECTE I CURA DE LA COMUNITAT DE VIDA
1. Respectar la Terra i la vida en tota la seva diversitat
Reconèixer que tots els éssers són interdependents i que tota forma de vida té valor, independentment de la seva utilitat per als éssers humans.
Afirmar la fe en la dignitat inherent a tot ésser humà i en el potencial intel·lectual, artístic, ètic i espiritual de la Humanitat.
2. Tenir cura de la comunitat de vida amb enteniment, compassió i amor
Acceptar que el dret a posseir, administrar i utilitzar els recursos naturals comporta el deure de prevenir els danys ambientals i protegir els drets de les persones.
Afirmar que més llibertat, coneixement i poder comporta més responsabilitat de promoure el bé comú.
3. Construir societats democràtiques que siguin justes, participatives, sostenibles i pacífiques
Assegurar que les comunitats garanteixin en tots els àmbits els drets humans i les llibertats fonamentals i que ofereixin a tothom l'oportunitat de desenvolupar tot el seu potencial.
Promoure la justícia social i econòmica, i possibilitar que tothom atenyi una forma de vida segura i digna que sigui responsable ecològicament.
4. Preservar els fruits i la bellesa de la Terra per a les generacions presents i futures
Reconèixer que la llibertat d'acció de cada generació està condicionada per les necessitats de les generacions futures.
Transmetre a les generacions futures valors, tradicions i institucions que fomentin la prosperitat a llarg termini de les comunitats humanes i ecològiques de la Terra.

Per complir aquests quatre compromisos generals, cal:


II. INTEGRITAT ECOLÒGICA
5. Protegir i restaurar la integritat dels sistemes ecològics de la Terra, amb especial atenció a la diversitat biològica i els processos naturals que sustenten la vida.
Adoptar, en tots els àmbits, plans de desenvolupament sostenible i regulacions que facin de la conservació ambiental i la rehabilitació part integral de totes les iniciatives de desenvolupament.
Establir i salvaguardar reserves viables de la natura i la biosfera, incloent-t'hi terres verges i zones marines, per protegir els sistemes de suport a la vida de la Terra, mantenir la biodiversitat i preservar la nostra herència natural.
Promoure la recuperació de les espècies i els ecosistemes en perill.
Controlar i eradicar els organismes exògens o genèticament modificats que siguin perjudicials per a les espècies autòctones i el medi ambient, i prevenir la introducció d'aquests organismes perjudicials.
Administrar l'ús dels recursos renovables com l'aigua, el sòl, els productes forestals i la vida marina de forma que no se n'excedeixin les possibilitats de regeneració i que es protegeixi la salut dels ecosistemes.
Administrar l'extracció i l'ús dels recursos no renovables, com els minerals i els combustibles fòssils, de forma que es minimitzi el seu esgotament i no es causin greus problemes ambientals.
6. Evitar danys com a millor mètode de protecció ambiental i, quan els coneixements són limitats, procedir amb precaució.
Actuar per evitar la possibilitat de produir danys ambientals greus o irreversibles, encara que el coneixement científic sigui incomplet o inconclusiu.+
Exigir les proves pertinents a aquells que argumentin que una activitat proposada no causarà danys significatius i fer que les parts implicades siguin responsables dels danys ambientals.
Assegurar que la presa de decisions prevegi les conseqüències acumulatives, a llarg termini, indirectes, d'ampli abast i globals de les activitats humanes.
Prevenir la contaminació de qualsevol part del medi ambient i no permetre l'acumulació de substàncies radioactives, tòxiques o perilloses.
Evitar activitats militars que perjudiquin el medi ambient.
7. Adoptar models de producció, consum i reproducció que salvaguardin les capacitats regeneratives de la Terra, els drets humans i el benestar comú.
Reduir, reutilitzar i reciclar els materials utilitzats en els sistemes de producció i consum i assegurar que els residus puguin ser assimilats pels sistemes ecològics.
Actuar amb moderació i eficiència en l'ús de l'energia i basar-se progressivament en les fonts d'energia renovable, com ara la solar i l'eòlica.
Promoure el desenvolupament, l'adopció i la transferència equitativa de tecnologies respectuoses amb el medi ambient.
Assimilar tots els costos ambientals i socials dels béns i serveis en el preu de venda i possibilitar que els consumidors puguin identificar els productes que compleixin les normes socials i ambientals més altes.
Assegurar l'accés universal a una sanitat que fomenti la salut reproductiva i la reproducció responsable.
Adoptar estils de vida que posin èmfasi en la qualitat de vida i la suficiència material en un món finit.
8. Impulsar l'estudi de la sostenibilitat ecològica i promoure l'intercanvi obert i una àmplia aplicació dels coneixements adquirits.
Donar suport a la cooperació científica i tècnica internacional sobre la sostenibilitat, amb especial atenció a les necessitats dels països en desenvolupament.
Reconèixer i preservar el coneixement tradicional i la saviesa espiritual en totes les cultures que contribueixen a la protecció del medi ambient i el benestar humà.
Assegurar que la informació de vital importància per a la salut humana i la protecció ambiental, inclosa la informació genètica, sigui de domini públic.
 III. JUSTÍCIA SOCIAL I ECONÒMICA
9. Eradicar la pobresa com un imperatiu ètic, social i ambiental
Garantir el dret a l'aigua potable, l'aire net, la suficiència alimentària, la terra incontaminada, l'habitatge i el sanejament segur, assignant-hi els recursos nacionals i internacionals que calguin.
Capacitar tots els éssers humans amb l'educació i els recursos necessaris per garantir una forma de vida sostenible, i proporcionar la seguretat social i les xarxes de suport necessàries a aquells que no puguin sostenir-se per si mateixos.
Reconèixer els ignorats, protegir els vulnerables, servir aquells que pateixen i proporcionar-los les possibilitats necessàries perquè desenvolupin les seves capacitats i segueixin les seves aspiracions.
10. Assegurar que les institucions i activitats econòmiques, en tots els àmbits, promoguin el desenvolupament humà de manera equitativa i sostenible.
Promoure la distribució equitativa de la riquesa dintre de les nacions i entre les nacions.
Augmentar els recursos intel·lectuals, financers, tècnics i socials dels països en desenvolupament i alliberar-los dels deutes internacionals onerosos.
Assegurar que tot comerç doni suport a l'ús sostenible dels recursos, la protecció ambiental i les normes laborals progressives.
Requerir les corporacions multinacionals i els organismes financers internacionals perquè actuïn amb transparència pel bé públic i fer-los responsables de les conseqüències de les seves activitats.
11. Afirmar la igualtat i equitat de gènere com a prerequisit per al desenvolupament humà sostenible i assegurar l'accés universal a l'educació, la sanitat i les oportunitats econòmiques.
Assegurar els drets humans a les dones i les nenes i acabar amb tota violència en contra seva.
Promoure la participació activa de les dones en tots els aspectes de la vida econòmica, política, civil, social i cultural com a partners iguals i de ple dret, decisores, líders i beneficiàries.
Enfortir les famílies i garantir la seguretat i la cura de tots els seus membres.
12. Defensar el dret de tothom, sense discriminació, a un entorn natural i social que fomenti la dignitat humana, la salut física i el benestar espiritual, amb especial atenció als drets dels pobles indígenes i les minories.
Eliminar la discriminació en totes les seves formes, com les basades en la raça, el color, el sexe, l'orientació sexual, la religió, la llengua i l'origen nacional, ètnic o social.
Afirmar el dret dels pobles indígenes a la seva espiritualitat, coneixements, terres i recursos i a les seves pràctiques vinculades a una forma de vida sostenible.
Honrar i donar suport als joves de les nostres comunitats, i capacitar-los per exercir el seu paper essencial en la creació de societats sostenibles.
Protegir i restaurar llocs rellevants amb significat cultural i espiritual.
 IV. DEMOCRÀCIA, NO-VIOLÈNCIA I PAU
13. Enfortir les institucions democràtiques en tots els àmbits i proporcionar transparència i responsabilitats en la governabilitat, participació en la presa de decisions i accés a la justícia.
Mantenir el dret de tothom a rebre informació clara i puntual sobre els temes ambientals i totes les activitats i plans de desenvolupament que puguin afectar-los o interessar-los.
Donar suport a la societat civil local, regional i global i promoure la participació significativa de tots els individus i organitzacions interessats en la presa de decisions.
Protegir els drets a la llibertat d'opinió, expressió, reunió pacífica, associació i dissentiment.
Instituir l'accés efectiu i eficaç a procediments judicials independents i administratius, incloent-hi les solucions i compensacions per danys ambientals i per l'amenaça d'aquests danys.
Eliminar la corrupció en totes les institucions públiques i privades.
Enfortir les comunitats locals i capacitar-les perquè puguin tenir cura dels seus entorns propis, i assignar les responsabilitats ambientals als nivells de govern que les puguin portar a terme amb més efectivitat.
14. Integrar en l'educació formal i l'aprenentatge al llarg de tota la vida les capacitats, els coneixements i les valors necessaris per a una forma de vida sostenible.
Proporcionar a tothom, especialment als nens i als joves, l'oportunitat a l'educació que els capaciti per contribuir activament en el desenvolupament sostenible.
Promoure la contribució de les arts i les humanitats, així com de les ciències, en l'educació per a la sostenibilitat.
Intensificar el paper dels mitjans de comunicació en la presa de consciència a l'entorn dels reptes ecològics i socials.
Reconèixer la importància de l'educació moral i espiritual per viure de forma sostenible.
15. Tractar tots els éssers vius amb respecte i consideració
Prevenir la crueltat amb els animals que encara es mantingui en les societats humanes, i protegir-los del patiment.
Protegir els animals salvatges dels mètodes de caça, trampa i pesca que causin un patiment extrem, prolongat o evitable.
Evitar o eliminar, fins a on sigui possible, la captura o destrucció indiscriminades d'espècies.
16. Promoure la cultura de la tolerància, la no-violència i la pau
Encoratjar i donar suport a la comprensió mútua, la solidaritat i la cooperació entre tots els pobles i dintre i entre les nacions.
Implantar estratègies àmplies per prevenir els conflictes violents i utilitzar la col·laboració en la resolució de problemes per gestionar i resoldre conflictes ambientals i altres disputes.
Desmilitaritzar els sistemes nacionals de seguretat al nivell d'una postura de defensa no provocadora i utilitzar els recursos militars amb fins pacífics, inclosa la restauració ecològica.
Eliminar les armes nuclears, biològiques i tòxiques i d'altres armes de destrucció massiva.
Assegurar que l'ús de l'espai orbital i exterior dóna suport al medi ambient i la pau.
Reconèixer que la pau és la totalitat creada per les relacions correctes amb un mateix, les altres persones, cultures i formes de vida, la Terra i el Tot del qual formem part.
EL CAMÍ CAP ENDAVANT
Com mai abans en la història, el destí comú ens crida a buscar un nou començament. Aquesta renovació és la promesa d'aquests principis de la Carta de la Terra. Per complir aquesta promesa, ens hem de comprometre a adoptar i promoure els valors i objectius d'aquesta Carta.
Això requereix un canvi de mentalitat i de cor. Requereix un nou sentit de la interdependència global i responsabilitat universal. Hem de desenvolupar i aplicar imaginativament la visió de una forma de vida sostenible en els àmbits local, nacional, regional i global. La nostra diversitat cultural és una preciosa herència i les diferents cultures trobaran les seves formes pròpies per concretar aquesta visió. Hem d'aprofundir i estendre el diàleg global que va generar al Carta de la Terra, ja que hem d'aprendre molt de la contínua cerca conjunta de la veritat i la saviesa.
La vida sovint implica tensions entre valors importants. Això pot comportar decisions difícils. Malgrat això, hem de trobar els camins per harmonitzar diversitat i unitat, l'exercici de la llibertat i el benestar comú, els objectius a curt termini i a llarg termini. Tot individu, família, organització i comunitat hi té un paper vital. Les arts, les ciències, les religions, les institucions educatives, els mitjans de comunicació, les empreses, les organitzacions no governamentals i els governs són cridats a oferir un lideratge creatiu. L'aliança entre governs, societat civil i empreses és essencial per a la governabilitat efectiva.
Amb l'objecte de construir una comunitat global sostenible, les nacions del món han de renovar el seu compromís amb les Nacions Unides, complir les seves obligacions sota els acords internacionals actuals i donar suport a la implantació dels principis de la Carta de la Terra mitjançant un instrument internacional legalment vinculant sobre el medi ambient i el desenvolupament.
Que el nostre sigui un temps que es recordi pel despertar a una nova reverència a la vida, la ferma resolució a aconseguir la sostenibilitat, i l'acceleració en la lluita per la justícia, la pau i la joiosa celebració de la vida.