diumenge, 17 de gener del 2010

30 GENER. DENIP: DIA ESCOLAR DE LA NO VIOLÈNCIA I LA PAU


No hi han camins per a la pau. La pau es el camí.


El 30 de gener de l'any 1948 Mahatma Gandhi va ser assassinat. Va morir injustament, des del punt de vista humà. Però, com va viure? Investiguem!! 
 La seva vida i les seves paraules son una lliçó per a aprendre.

Aquesta data ha estat triada per recordar en el nostre sistema educatiu, que la Cultura de la Pau, com tants altres valors, requereix un compromís i una acció personal i colectiva.

Com ens fem pacífics? Practicant la pau. La pau es el camí. Observeu que en totes les llengües, per moltes diferències culturals que tinguin, hi ha una paraula per designar la pau. Què ens uneix?, recordeu aquest mínim comú que fonamenta els drets humans: la dignitat de l'home, ésser dotat de raó i consciència.

La música, aquest meravellòs llenguatge universal hauria de ser font de comunicació entre tots els homes

Un català, músic virtuós de violoncel.lo,  Pau Casals, n'és un altre exemple d'una vida de compromís amb la pau.

El 24 d'octubre de 1971 s'estrenava mundialment a la seu de l'ONU a Nova York l'Himne de les Nacions Unides, també conegut com a Himne de la Pau, compost pel músic català Pau Casals amb lletra del poeta nordamericà d'origen anglès W. H. Auden, per encàrrec del llavors Secretari General U Thant. Va ser la única vegada que va ser interpretada l'obra, ja que a partir de llavors va ser proscrit i censurat per interessos polítics de l'Espanya franquista com a represàlia contra Casals, que es trobava exiliat, per les declaracions que va fer en aquell mateix acte, que va proclamar la seva catalanitat davant el món, i pel suport d'Auden a la causa de la democràcia en la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la seva reconeguda homosexualitat. 




Text traduït de l'Himne de la Pau

Amb tot l'entusiasme
sona, músic les cordes
perquè puguem cantar.

Exultants, deleroses,
les nostres veus diverses
sabran mesclar-se,
competint juganeres,
sense tons dissonants,
fins ser una sola veu.

Perquè tot el que abraça
la llaçada del so
és com terra sagrada
en que tots som germans
i no estranys sense rostre.

Mortals, teniu present
anar amb compte amb els mots,
perquè amb els mots mentim
i amb els mots diem pau
quan volíem dir guerra,
i amagam la maldat,
i fem promeses falses.

La cançó és vertadera:
que la música sigui
un model per la pau,
perquè la pau vol dir
canviar cada cop
que ens ho marca el tic-tac
del rellotge del món.

Així doncs, que la història
de la ciutat dels homes
d'ara endavant es mogui
com la música, quan
amb les notes engendrades
engendren notes noves
i fan de la fluència
del temps una creixença
fins que allò que podria
haver estat s'esdevé,
i fins i tot la pena
és un mirall del goig
i el destí és llibertat
i gràcia i sorpresa
                                                   W H AUDEN 1971


"Para alcanzar un fin pacífico, debemos emplear medios pacíficos. Y con estas palabras, como análisis final, pretendo decir que el fin y los medios deben estar en estrecha correspondencia, pues el fin ya está contenido en los medios, y, finalmente, unos medios destructivos nunca podrán llevarnos hacia un fin constructivo...Y también quiero deciros que, si deseamos la paz en la Tierra y buena voluntad para con los hombres, lo primero que debemos hacer es aceptar la afirmación  -contenida en los métodos de la no-violencia-  de que toda vida humana es sagrada"


MARTIN LUTHER KING: El clarín de la conciència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada